Raro estranya alimentària per a consumidors eco-sensibles

Anonim

Primer va caure en un bioplàstic australià de farina de blat de moro i colorants naturals, però sembla que té el sabor del pa ranci. Després van venir els caramels de mantega salada embolicats en una mena de plàstic comestible i després, el 2012, un projecte europeu guanyat per una empresa anglesa per crear un paquet per a la carn apte tant per a la conservació com per acabar directament al pot amb la seva contingut.

Els nouvinguts són les copes d’agar-agar, una gelea natural feta a partir d’algunes algues. Són biodegredibles (biodegradables i comestibles), com diuen els seus creadors, dos dissenyadors americans Loliware. Gots preciosos per mirar i potser fins i tot bons: semblen tenir el gust del pomelo rosa i del yuzu (un cítric asiàtic petit). Podeu menjar, llençar compost o dissoldre’s en aigua calenta, segons la vostra preferència. Si s’utilitza en festes, s’estalviaran en costos mediambientals, però a quin preu! Un paquet de 4 costa 10 euros.

Image El preu del carretó ecològic és sostenible? | Corbis

Altres productes definitivament mengen i beuen provenen del laboratori Harvard del bioenginyer David Edwards, que fa dos anys que produeix WikiPearls, membranes saboroses (polímers amb molècules alimentàries, per exemple, xocolata o llavors d’oli) que alliberen el seu contingut a la boca: les que tenen raïm contenen vi, gaspatxo de tomàquet (la sopa típica espanyola de tomàquet i verdures crues), etc.

Edwards es va inspirar en la fruita, que és suficient per rentar-se i menjar: no gaire, les seves perles de laboratori romanen a la butxaca fins al primer peckish. El prolífic bioenginyer ara vol crear una ampolla per pelar com un ou bullit o menjar directament.

A la recerca d’una ampolla comestible també hi ha tres estudiants de l’Imperial College London, que han experimentat amb l’ esferificació, tan estimats pel mestre de cuina catalana Ferran Adrià Acosta: una gelificació controlada per donar vida a esferes suaus amb un contingut líquid (abans beure, després menjar).

No hi falten dubtes sobre els envasos comestibles. Hi ha la qüestió de la higiene: com evitar la brutícia i diverses contaminacions? Hem d’envasar el paquet comestible? I també hi ha dubtes sobre la sostenibilitat a llarg termini i l’aspecte psicològic: quants tindran la sensació de devorar el got buit o fins i tot mastegar el paper de caramels en nom de l’ecologia?

VEURE TAMBÉ: