Anonim

La closca comença a formar-se en una fase de desenvolupament molt primerenca: primer a partir de la secreció de la "glàndula de la closca", després a partir de les secrecions de glàndules situades a les vores del mantell. Aquesta última és la capa exterior del cos del caragol i delimita una cavitat que s’utilitza per respirar, com un pulmó. La closca, formada principalment per cristalls i làmines de carbonat càlcic estretament units entre si i immerses en una substància proteica (conchiolina), consta de tres capes. La closca creix en cercles anuals que parteixen de la vora exterior del mantell, i a poc a poc s’embolcalla en una hèlix al voltant d’un eix anomenat columella. Quan el caragol assoleix la seva mida màxima, el creixement s’atura.